Patti Smith: Una veu històrica

Patti Smith a Barcelona el 2007. Wikipedia

Aquesta dona es Patti Smith. Una de les persones que més va influir en el Rock y el Punk durant els anys 70 i 80. Ella va aportar una visió intelectual i feminista a ambdós géneres, sent coneguda com "la poetisa lloada del punk rock" i no es per menys, les seves lletres sempre tenen més d'un significat i si busqueu podeu trobar que te una bibliografía bastant completa, casi tot de poesia.

Una de les coses que criden més l'atenció es la seva imatge andrógina i deixada que la pren com a mostra del seu activisme. Va tenir un gran paper en moltes protestes, sobretot les de Vietnam. I a la seva edat actual encara segueix endavant amb aquestes idees i amb la seva carrera musical. De fet l'any passat va treure disc: Twelve, seguint el seu estil de punk, rock i poesia beat.

El primer que crida l'atenció al escoltarla es la seva poderosa veu i com juga amb ella durant totes les cançons, mostrant un estil un pèl grunge... Els temes més rockers es on es deixa anar i un no pot més que deixar-se emportar per una veu que hauría de ser considerada històrica per la seva força i pel missatge que sempre ha anat articulant.

En fi deixo de parlar-ne i millor us poso els exemples:

Gloria - Horses (un album perfecte)



Smells like teen spirit - Directe 2007 (sento el sorollam volía posar un directe)




Because the Night - en acústica



Free Money - Horses





I com no, un parell de descàrregues directes per a que disfruteu quan volgueu de la seva veu.


http://www.megaupload.com/?d=187R1Q89

Es Horses, el seu album debut que te cançons molt molt bones. Espero que us agradi ;)

Pau Alabajos i els músics furtius

Sembla ser que la bona música ve dels llocs on hi ha més dificultat per expressar-se. Això denota l'anormalitat de la nostra cultura i de la nostra llengua. Del País Valencià han sortit els grans noms de la música en català: Obrint Pas, La Gossa Sorda, Sva-ters, Pau Alabajos, Feliu Ventura... També de ses illes balears surten noms importants dins el panorama musical català: Antònia Font, Oprimits...

Dins aquest grup hi ha Pau Alabajos i els músics furtius, un grup on els principals protagonistes són la veu del Pau i les melodies dels músics que l'acompanyen. Segons va explicar ell mateix en un concert fa un temps a Tarragona, els músics es diuen així (furtius) perquè sovintejaven els carrers de València per fer sentir la seva música, ja que ningú els contractava per fer la música que feien i per denunciar la discriminació de la música en valencià a la ciutat. Així doncs, la policia els perseguia.

El primer concert que van fer a Tarragona va ser a la Sala Zero farà ja quasi dos anys. Des de llavors han anat tombant i han tornat en diverses ocasions (encara que jo no he tingut l'ocasió de seguir-los més). Des del principi se'ls va catalogar com una de les grans promeses de la cançó en català.

Segons el meu criteri, es tracta d'una Nova-Nova Cançó. És a dir, reivindicativa sense els elements que semblen avui dia imprescindibles com l'ska, el reggae, el rock, etc. Música melòdica, vocalista, atrevida, acústica. Cantautor, en definitiva.

El primer disc (Futur en venda) és una clara declaració d'intencions amb les seves lletres i tot el conjunt d'instruments que en formen part. Amb ell ha guanyat alguns premis com:

• 2004: seleccionat pel Circuit de Música Jove de l'Horta
• 2004: 1er premi del II Concurs de Música Jove Nosaltres també cantem de Montcada
• 2004: 2on premi del 5è Circuit de Música en Valencià
• 2005: seleccionat pel Circuito de Música Injuve en la categoria de cançó d'autor
• 2006: premi Ovidi a la millor lletra per Cançó explícita

Fa poc han tret un nou disc -Teoria del caos- el qual ha acollit molt bones crítiques. Podreu escoltar-ne algunes cançons al myspace.

Aquestes són algunes de les seves actuacions:

Poema Martí i Pol + Cançó explícita


En companyia d'abisme (videoclip)



Més vídeos i cançons al myspace.

myspace -- pàgina web oficial

Oomph!

No, no es cap abreviatura de cap expresió com OMG ho es de Oh my God XD
Oomph! es el nom d'un grup de música alemany.

El grup es va formar el 1989 i van debutar el 1992 amb el CD "OOMPH!". El seu estil de música és una barreja de varis estils com el metal, el rock alternatiu, el gótic i fins i tot l'electrónica. La majoria de lletres de les cançons estan en alemany però també en tenen en anglès.


Els seus integrants mai donen el seu nom real, si no que tenen pseudónims:

Dero: Veu i bateria
Crap: Teclats i samples, guitarra.
Flux: Guitarra, sampler i mixer.

A més a més les lletres són compostes entre els tres i tots intervenen de manera activa en totes le sparts de producció dels CD's així com en l'organització dels espectacles (en Dero organitza el show)

Des de 1992 i fins el 2008 han tret a la venta 10 Cd's:

OOMPH! (1992)
Sperm (1994)
Defekt (1995)
Wunschkind (1996)
Unrein (1998)
Plastik (1999)
Ego (2001)
Wahrheit oder Pflicht (2004)
GlaubeLiebeTod (2006)
Monster (2008)

I 3 àlbums recopilatoris:

1991-1996: The Early Works (1998)
1998-2001: Best of Virgin Years (2006)
Delikatessen (2006)

I ara alguns vidios i cançons per a que els escolteu i opineu:

Augen auf

Beim ersten Mal tut`s immer weh S'ha d'estar registrat i pot ferir alguna sensibilitat...

Gott ist ein Popstar

Nothing



es un fanvidio po esk la cançó es preciosa, i en anglès XD

I per si voleu més informació aquí teniu la web oficial: OOMPH!

Yann Tiersen

La melodía acompanya a tota clase d'instruments en les composicions d'aquest virtuós del violí, el piano toy, l'acordió i la guitarra. Yann Tiersen va aconseguir més fama per haver participat en les bandes sonores de dues de les millors películes europees dels ultims temps: Le fabuleux destin d'Amélie Poulain i Good bye, Lenin! La més coneguda es la primera, que contenía en gran part composicions anteriors de l'autor i a les que es sumaven noves realment mágiques i molt retentives. Segurament si heu vist la peli haureu tararejat, xiulat o recordat la fantástica melodia del tema principal.

Pero es que Yann Tiersen no nomes fa aquella música orquestrada o intima (com a Good bye, Lenin!) sino que també ha publicat albums més propers al Post-Rock o a l'experimentació pura amb la música. Destacant sempre el seu ànim melodiós. Bästard, el seu disc de colaboració amb l'artista d'igual pseudònim es un exemple del seu caràcter d'experimentació. Pero també te treballs més vocals, els quan van començar a partir del seu segon album Rue des cascades, o en els directes on ell mateix ha participat amb la seva veu. En definitiva es un compositor molt recomanable, que es capaç d'alegrarte el día o de portarte a un món de melancolía mágica rodejada de la imaginació de quan eres un nen.

Aqui algunes de les seves obres:


Comptine d'un autre eté


Les Jours Tristes



Les Retrouvailles - Del seu ultim disc amb el mateix nom, cançons més curtes pero igualment genials


Segurament trobeu molta a Youtube, com a regal per la meva primera entrada en aquest blog us deixo en descàrrega directa el seu disc C'était ici una recopilació de les seves millors obres tocades en directe.

Disc 1: http://www.megaupload.com/es/?d=5NJC45RF
Disc 2: http://www.megaupload.com/?d=MLIAUP7W

Espero que us agradi!


Edit: He editat un parell de cops perque no funcionaven les cançons de Goear i per posar la versió de Life on Mars.

Edit 2: Ale, he posat enllaços a youtube ya que els de goear funcionen com els hi dona la gana.

The Wombats

Grup de Liverpool (per mi, una barreja estranya entre The Killers i Arctic Monkeys) format en un principi per partir-se el cul i fer-lo partir als altres.

Murph: "It was a lot of silliness. The idea of the band was to be stupid. We were just idiots."

Després d'entrar al McCartney's Liverpool Institute Of Performing Arts (LIPA) van encarrilar la seva carrera musical i des de llavors han anat participant en diversos concerts i festivals arreu del món.

Quant a les cançons, les han anat editant en diversos EP's en diversos formats, de la mateixa manera que han aprofitat internet i el portal iTunes per vendre la seva obra arreu del món. D'àlbums n'han editat uns quants (van començar amb el Japó, després van seguir amb el Regne Unit), però tots tenen més o menys les mateixes cançons (amb remixos i més). El més recent és:
"A guide to love, loss & desperation" amb cançons com

1. Tales of Girls Boys And Marsupials
2. Kill The Director
3. Moving To New York
4. Party In A Forest (Where's Laura?)
5. Let's Dance To Joy Division
6. Here Comes The Anxiety
7. Lost In The Post
8. Patricia The Stripper
9. Little Miss Pipedream
10. School Uniforms
11. Backfire At The Disco
12. Dr Suzanne Mattox
13. My First Wedding

Com us he dit abans, tenen diversos cd's que podreu trobar a qualsevol programa de baixada d'arxius i cada àlbum contindrà unes cançons més o menys semblants.

I sense més preàmbuls...

Let's dance to joy division

Kill the director

Backfire at the disco

Lost in the post

Moving to New York




Que gaudiu d'aquest fantàstic grup indie!

Pàgina oficial - Myspace

Love Of Lesbian

Benvolguts lectors,

en aquesta nova entrada presento als Love of Lesbian ( LOL xD).

Es tracta d'un grup Barceloní integrat per:

- Santi Balmes (Veu, guitarra),
- Jordi Roig (Guitarra),
- Joanra Planell (Baix),
- Uri Bonet (Bateria, percusions),
- Julián Saldarriaga (Guitarra acústica, secuenciadors, cors)

El seu estil Indie rock, pop, rock a seques (o com vulgueu encasellar-los), no és suficient per descriure el seu so, el qual és especial, diferent, amb petits moments intims a cada cançò.

Us deixo el seu myspace:

http://www.myspace.com/loveoflesbian

Aquests músics, que s'autoanomenen Lesbianos, tenen unes petites joies com aquestes



Universos infinitos


Niña imantada


Marlene, la vecina del ártico/ático?



Espero que gaudiu del seu so tan com jo,


Un petò!


Charlotte

Miranda!

Doncs jo os presento aquest grup Argentí: Miranda!

Es tracta d'un grup d'electro pop format el 2001 i que s'anomena Miranda! en honor a l'actor Osvaldo Miranda,també argentí.

Els integrants són:

Alejandro Julián Sergi Galante (veu i guitarra)
Juliana Sofía Gattas Grelia (veu)
Leandro Martín Fuentes (guitarra)
Nicolás Alfonso Grimaldi (baix)

Van començar a fer-se notar el 2005 amb el seu CD Sin restricciones! i van arribar a ser teloners de Moby a Chile. La majoria de vidoclips i concerts/actuacions en viu están marcades per els seus extravagants vestits i maquillatges així com els seus balls i, sobre tot als vidioclips, tocs d'humor.

Fins al dia d'avui tenen 4 CD's:
Es mentira (2002)
Sin restricciones (del que tenen un especial amb DVD, En vivo sin restricciones!)(2004- 2005))
Querème(2006)
El disco de tu corazón (del que també tenen un especial amb DVD)(2007) i en el que han colaborat amb Julieta Venegas i Fangoria en Perfecta i Vete de aquí respectivament.

I tenint en compte que l'últim CD no l'he trobat enlloc... T_T os recomano el de Sin restricciones XD

Aquí teniu una mostra de la seva música:

PRISIONERO


Una lagrima en el telefono (una de les meves preferides)

Yo te diré

i si voleu més informació:

web oficial i my space